Com a pares, el fet de marcar límits, posar normes, aplicar càstigs o dir NO cada vegada es fa més difícil i complicat.
L'última cosa que desitgem quan arriben a casa, cansats de la feina i amb un sentiment de culpabilitat per no haver dedicat prou temps als nostres fills, és haver-nos de posar a prohibir coses, posar normes i a dir que no a les seves demandes,per aquest motiu cedim fàcilment a les seves exigències a canvi d’una estona de tranquil·litat i pau i
no ens adonem que no estem ajudant-los a créixer de manera tolerant, amb valors, amb pautes de conducta… En definitiva, a conviure amb les altres persones.
Tots volem que els nostres fills siguin feliços, i per tant procurarem donar-los estimació, recolzament i afecte a la vegada que ens mostrem comprensius i pacients per aconseguir-ho. Però
l’educació implica protecció i la protecció comporta la capacitat de posar límits i normes que protegeixin als nostres fills i filles dels seus propis fets i dels fets dels altres. Estimar als fills vol dir també acompanyar-los en el seu procés de creixement, i en aquest procés és l’adult a qui pertoca ajudar a l’infant a reconèixer que està bé del que no ho està i, en conseqüència, a permetre determinats comportaments i prohibir-ne d’altres.
Els límits són totalment necessaris i són diferents en funció de l’edat ja que ofereixen una estructura bàsica que els servirà i serà un puntal on aferrar-se i interioritzar el que està bé i malament. Els límits i les pautes de comportament serviran per regular la seva vida en societat, però també seran qüestionats i els haurem de donar les explicacions necessàries per a què ho puguin entendre.
Els límits són els mitjans d’ajuda, els pilars importants per limitar el terreny de joc, les normes del joc de la vida, per a què els nens s’hi puguin bellugar de manera segura i protegida.
Una de les dimensions més importants de la persona és el creixement moral, entenent-lo com un sistema de valors, normes i pautes de conducta que seran necessàries al nen per conviure amb les altres persones. Per assolir aquest creixement cal que els pares sapiguem ensenyar i fer complir unes normes bàsiques als nostres fills. Les normes són molt important per als nens, perquè els ajuden a descobrir que hi ha límits als seus desitjos, però, també els aportaran seguretat i confiança. Per general, aquestes limitacions no els agraden i els disgusten, però això no vol dir que no siguin bones per a ells, tot el contrari.
Un cop establertes les normes i els límits, s’han de complir i l’infant utilitzarà tots els recursos i estratègies per sortir-se amb la seva i que siguem conscients de la seva disconformitat: farà marranades, plorarà fins cansar-se, cridarà, es tirarà per terra… És la seva manera d’expressar-se. Però davant de tots aquestes mostres de disconformitats cal tenir molt clar:
- Tots pares han d’estar d’acord en les normes i els límits que volen posar als seus fills. Cal que saber que es tracta d’un procés lent que requereix paciència i amor.
- Les marranades són una eina que el nostre fill utilitza per sortir-se amb la seva. Tot i que ens fa posar nerviosos i es difícil d’aguantar, no s’ha de mostrar la nostra indecisió, ni nerviosisme, i sobretot, no canviar la norma o el límit.
- Cal tenir clar que posar límits als fills és quelcom que fem pel seu bé i que contribueix al seu desenvolupament moral i personal. Les normes i els límits els hem de posar els pares, no els fills. Això els donarà molta estabilitat i seguretat.
- És més eficaç establir menys normes, però que es puguin complir, que moltes i que es canviïn amb facilitat. Quan l’infant s’adoni que allò que li diem després li exigim, entendrà que ja no és necessari fer rebequeries perquè no porten enlloc.
.
Com a pares hem de ser conseqüents, coherents i estar d’acord!!! No és fàcil, però és molt necessari i positiu per al desenvolupament moral i integral dels fills.
